Itziar Segarra: Directora General de Política Marítima i Pesca Sostenible.

Com es pot garantir l’equilibri entre la sostenibilitat dels recursos marins i la viabilitat econòmica del sector comercial? Per tal de garantir aquest equilibri, és imprescindible aplicar solucions ajustades a la realitat operativa de la flota costera-litoral i a les característiques dels caladors locals. En aquest marc, la cogestió pesquera es consolida com el model de governança més eficaç, doncs integra de manera estructurada la participació de l’administració, del sector, de la comunitat científica i del tercer sector. Aquest model permet adoptar decisions informades, adaptatives i consensuades per les diferents parts, apostant per la corresponsabilitat dels actors, amb resultats contrastats en la recuperació dels recursos marins i en l’estabilitat de l’activitat econòmica. Així, mesures com la millora de la selectivitat, les vedes biològiques o els vedats, quan es defineixen amb la implicació del sector, garanteixen la sostenibilitat biològica de l’activitat tot minimitzant l’impacte econòmic i social. En canvi, plantejaments basats exclusivament en la reducció de jornades de pesca, com els actualment impulsats per la Comissió Europea, especialment quan comprometen els llindars mínims de viabilitat empresarial i laboral, comporten un risc elevat de desestructuració i de desaparició del teixit productiu.

Per altra banda, el sector ja fa anys que ha entès que no es tracta de pescar més quantitat sinó de guanyar-se més bé la vida. De modular l’oferta de productes pesquers en funció de la demanda del sector comercial i de la restauració; d’adaptar els formats a les seves necessitats; de potenciar els productes pesquers de proximitat i de temporada; i d’incrementar el seu valor amb la seva transformació i amb productes i formats atractius per al consumidor final i que siguin fàcils de cuinar. I per damunt de tot posant en valor les qualitats del producte, que tan bé saben fer les peixateries: un peix al plat, és un peix al plat, però un plat de peix de llotja és més: a darrera hi ha un ofici, un territori, una història,...que el seu consum ens fa reviure.

Quines línies de treball està impulsant actualment la Direcció General per reforçar el sector pesquer català? Actualment, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible impulsa diverses línies de treball orientades a reforçar el sector pesquer català. Primer traslladar a Europa la realitat del nostre sector per tal que les polítiques europees, actualment dissenyades per a l’Atlàntic, responguin a la nostra realitat mediterrània.

Defensem el desplegament del model de cogestió, la millora de la selectivitat dels arts i la incorporació d’innovacions tècniques, com les portes voladores a la flota d’arrossegament, que permeten reduir l’impacte sobre el fons marí i d’assolir reduccions significatives en el consum de combustible, i per tant de millora de resultats en el balanç d’explotació de les embarcacions de pesca. El suport a les Confraries de Pescadors, com a entitats pertanyents a l’economia social i vertebradores de l’activitat pesquera a casa nostra, i en la millora de la comercialització dels seus productes amb el foment i impuls de les organitzacions de productes pesquers.

Així mateix, es promou una actuació coordinada dels diferents operadors de la cadena de valor mitjançant la Taula de coordinació intersectorial del peix, amb l’objectiu d’afrontar reptes estructurals com ara la manca de relleu generacional i la disminució del consum de peix a les llars. Un altre eix prioritari és el reforç del coneixement científic aplicat, amb el suport de l’Institut Català per a la Governança del Mar (ICATMAR). Paral·lelament, es prioritza l’ús eficient del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) per impulsar la modernització, la digitalització i la innovació del sector, així com la millora de la qualitat del producte, la promoció del consum, la diversificació d’ingressos i la resiliència socioeconòmica de les comunitats pesqueres, amb un paper destacat dels Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) en l’adaptació de les actuacions al territori.

Quin paper considera que tenen les peixateries de proximitat en la promoció del consum de peix? Les peixateries de proximitat tenen un paper imprescindible en la promoció del consum de peix. Actuen com a principals prescriptors del producte, garantint diversitat, qualitat i frescor i aportant un coneixement especialitzat sobre les espècies, la seva temporada i les diferents formes de preparació. Aquesta funció és determinant per orientar al consumidor, especialment al jovent, i per reduir la distància creixent entre aquest i els productes pesquers. Cal reforçar la relació de confiança amb el comerç de proximitat i posar en valor que el peix és un aliment saludable, accessible i fàcil de cuinar, amb un potencial clar per recuperar el seu pes dins dels hàbits alimentaris, especialment en la nostra dieta Mediterrània reconeguda arreu del món i a la que sembla que estem renunciant de forma voluntària.

Quin paper considera que exerceix el Gremi de Peixaters de Catalunya dins la cadena de valor pesquera? El Gremi de Peixaters de Catalunya exerceix un paper clau dins la cadena de valor pesquera. Representa i defensa els interessos i les necessitats del sector detallista, articula la seva participació en els espais de diàleg amb l’administració i contribueix a la millora contínua en matèria de qualitat, professionalització i adaptació de les peixateries als requeriments normatius. Igualment, desenvolupa una funció rellevant en la promoció del consum i en la valorització del producte pesquer, reforçant el vincle entre la producció i el consumidor final.

Quins són els principals motius per ser optimistes respecte al futur del sector? Hi ha motius fonamentats per a un optimisme prudent respecte al futur del sector. Les poblacions pesqueres mostren signes de recuperació, fruit de les mesures de gestió adoptades. Si el marc normatiu europeu manté un equilibri real entre els objectius ambientals, socials i econòmics, i reconeix la realitat de la flota costera litoral mediterrània, la pesca pot continuar essent una activitat rellevant des del punt de vista econòmic i territorial. És el segon pilar de l’economia blava de les comunitats pesqueres, que per cada euro de primera venda genera un valor social de 6,38 euros. L’alimentació és un element essencial i, dins la dieta mediterrània, el peix n’ocupa una posició central. És necessari recuperar-ne el consum no només per motius de salut, sinó també pel seu alt valor gastronòmic i cultural. Hem de decidir com a societat què volem ser en el futur i reconèixer el valor dels nostres productes i la nostra cadena alimentària, i el seu paper en la sobirania alimentària. El sector disposa d’un producte d’alt valor, divers i de proximitat, amb més d’un centenar d’espècies que arriben diàriament als ports i que les peixateries posen a disposició de la ciutadania, amb productes com els de temporada accessibles per a totes les butxaques, configurant una base sòlida per a la seva continuïtat i projecció futura. Si em permeten acabaria per recomanar a la ciutadania menys sushi i més seitons.