Com sabem quants peixos hi ha al mar?

Per Maria Grazia Pennino, investigadora científica.
Departament de Recursos Renovables de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

This picture is a contribution of the Trophic Ecology and Connectivity facility (TEC; www.icm.csic.es/en/service/trophic-ecology-and-connectivity) of the Institute of Marine Science (ICM-CSIC).

Què és un estoc pesquer? Quan parlem d’un estoc pesquer ens referim a una població d’una mateixa espècie que comparteix una àrea del mar i que pot ser explotada per la pesca. Per exemple, la sardina (Sardina pilchardus) del Mediterrani no és la mateixa població que la que viu a l’Atlàntic, encara que siguin de la mateixa espècie. Cada estoc té el seu propi desenvolupament al llarg del cicle vital i respon de manera diferent als canvis ambientals i a la pressió pesquera.

I els científics, com estudien els peixos i poden saber quants n’hi ha? Els científics no poden comptar els peixos un per un, però utilitzen moltes fonts d’informació per fer-se una idea de l’abundància dels estocs i conèixer-ne l’estat.

A través de campanyes oceanogràfiques, els vaixells científics recullen informació sobre la distribució i abundància dels peixos mitjançant diferents tècniques de mostreig i observació, adaptades a cada espècie i ecosistema. Per exemple, per estudiar espècies demersals que viuen prop del fons marí s’utilitzen xarxes d’arrossegament científic, mentre que per a espècies pelàgiques que neden a la columna d’aigua es fan servir ecosondes acústiques que detecten els bancs de peixos mitjançant ones sonores. Aquestes dades permeten estimar on es troben els peixos i com varia la seva abundància al llarg del temps. També es prenen mostres a les llotges: es mesuren les talles, es determina l’edat llegint els otòlits (unes estructures de l’oïda interna) i s’identifiquen les espècies. A aquestes dades se suma la informació de les captures de la flota pesquera (quant, on i quan es pesca). Tot aquest conjunt de dades s’utilitza en models matemàtics i estadístics que permeten estimar quants peixos hi ha, quants juvenils s’incorporen cada any a la població, quants se’n pesquen i com evolucionarà l’estoc en el futur. Avui dia, aquests models incorporen també factors ambientals com la temperatura de l’aigua, els corrents o la disponibilitat d’aliment.

Tot l’esmentat anteriorment és important, ja que d’una avaluació adequada dels estocs depenen decisions de gestió com les quotes de captura que s’estableixen per a cada espècie, les talles mínimes dels individus que poden ser pescats i comercialitzats, les vedes temporals o les àrees de protecció. Si es pesca més del que l’estoc pot renovar, el nombre de peixos disminueix fins a nivells en què la recuperació és molt lenta. Això afecta tant els ecosistemes marins com les persones que viuen de la pesca, perquè disminueixen les captures disponibles i els recursos econòmics associats.

En aquest context, cal remarcar que l’objectiu de la ciència no és limitar la pesca, sinó precisament el contrari: assegurar que hi hagi peix avui i també demà. Quan la pesca es basa en coneixement científic, es converteix en una activitat més sostenible, aporta més estabilitat al sector i contribueix a garantir productes de qualitat per als consumidors. Però què passa quan no disposem de coneixement suficient sobre l’estat dels estocs? Sense avaluacions científiques és molt difícil prendre bones decisions. Hi ha el risc de sobrepescar sense adonar-nos-en, fins que és massa tard. En canvi, quan disposem d’informació fiable, podem adaptar la gestió a la realitat de cada estoc i a les condicions del mar.

Nous reptes per a la pesca

Els oceans estan canviant. L’augment de la temperatura, les onades de calor marines i els canvis en els corrents fan que moltes espècies es desplacin cap a noves àrees o canviïn els seus períodes de reproducció. Per exemple, al Mediterrani nord-occidental s’ha observat una expansió d’espècies termòfiles adaptades a aigües càlides, mentre que espècies com la sardina o l’anxova han mostrat canvis en la seva distribució, talla i períodes reproductius associats a l’escalfament del mar. Això fa que els estocs siguin més difícils d’avaluar.

Per això, la recerca marina avança cap a models més complets, que consideren no només una espècie, sinó també les seves interaccions amb la resta de la vida marina i amb el medi. Aquests models ecosistèmics permeten explorar diferents escenaris: què pot passar si varia la temperatura, si canvia la disponibilitat d’aliment o si es pesca més una determinada espècie. Finalment, també s’està treballant per desenvolupar sistemes que permetin integrar els coneixements del sector pesquer, que gràcies a la seva feina diària acumula un gran capital de coneixement, i ajudar així, entre tots, a prendre millors decisions de gestió.