La sobirania alimentària és una frase potent, agradable de dir, dona sensació de tranquil·litat, de tenir-ho tot assegurat, però la realitat no és així.
Precisament, les contradiccions es noten en les paraules que les diferents administracions utilitzen per vendre’ns aquesta suposada realitat i en el que finalment decideixen, que contradiu la majoria de vegades els discursos grandiloqüents i buits de contingut.
La prova la tenim en la quantitat de mesures, normes i lleis que anualment les diferents administracions aboquen sobre els sectors productius, fent cada vegada més difícil treballar. Sobretot si ets un negoci petit i familiar, l’ofec és constant i premeditat.
Nosaltres patim les brutals retallades que pateixen els nostres pescadors. Normes dictades des de despatxos de la freda Europa decideixen sobre una flota de pesca diària que res té a veure amb les grans flotes d’àmbit mundial.
El peix pescat és un dels darrers aliments que la societat catalana pot menjar que no ha estat conreat, adobat, engreixat artificialment ni manipulat genèticament. Una altra cosa molt diferent és el peix de piscifactoria.
Jo vull demanar a les diferents administracions que, quan parlin de sobirania alimentària, tinguin en compte el nostre sector i la seva importància per mantenir aquesta sobirania en salut, gastronomia, economia i tradició. Si la perdem, no la recuperarem, i a Catalunya no estem per perdre gaires coses més.
Normes de participació
Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.
Ens reservem el dret a eliminar els comentaris inadequats.
La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa
Normes de Participació
Política de privacitat
Per seguretat guardem la teua IP
216.73.216.238