Antoni Abad: President de la Federacio Nacional de Confraries de Pescadors.

Des de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, quines línies de treball es consideren prioritàries per reforçar el futur del sector?

Des de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors apostem per garantir la traçabilitat i la visibilitat dels nostres productes per posar en valor el peix de proximitat de Catalunya. Una altra línia prioritària en què treballem és l’impuls del relleu generacional al sector pesquer, un tema que ens preocupa especialment. Cal atraure joves al sector, millorant les seves condicions laborals i donant a conèixer les oportunitats reals que ofereix la pesca avui, tant des del punt de vista professional com de futur. També treballem per avançar en la pesca sostenible, amb una gestió responsable dels recursos marins, i per defensar el sector davant els nous reptes i mesures europees.

Cal reforçar la pedagogia perquè el consumidor conegui el peix del nostre litoral.

Creu que el consumidor coneix prou bé les espècies que es pesquen al nostre litoral o encara hi ha molta feina per fer en aquest sentit?

Penso que en aquest aspecte encara hi ha molta feina a fer. Hem de tenir en compte que hi ha una gran varietat d’espècies que es pesquen al nostre litoral que no són prou conegudes pel consumidor, i això ens indica que cal reforçar la tasca pedagògica i de divulgació.

En aquest sentit, el paper dels peixaters i peixateres del nostre país és clau: són prescriptors directes i poden ajudar a donar a conèixer el nostre producte, explicant-ne l’origen, la qualitat i les maneres de cuinar-lo. D’altra banda, també és important reforçar el coneixement de la nostra cultura gastronòmica, en què el peix és un dels pilars fonamentals i forma part del dia a dia de la dieta mediterrània.

Quin paper poden jugar les peixateries a l’hora de donar a conèixer espècies locals menys populars i fomentar el consum de peix de proximitat?

El paper de les peixateries és bàsic, fonamental i essencial per donar a conèixer el producte i impulsar el consum de peix de proximitat. Són el punt de contacte directe amb el consumidor final, i això els dona una capacitat única per difondre el producte.

Aquesta tasca es pot fer a través de diferents vessants: recomanant receptes senzilles i adaptades al dia a dia, informant sobre quins peixos són de temporada —quan el producte és més fresc, saborós i també més econòmic—, i explicant com netejar i preparar cada espècie, especialment aquelles menys conegudes per a la població. A més, les peixateries poden ajudar a trencar barreres i hàbits de consum, animant a provar noves espècies locals que sovint queden en segon pla. En definitiva, no només venen peix, sinó que transmeten coneixement i cultura gastronòmica, contribuint a posar en valor el nostre litoral i la feina que hi ha darrere de cada captura.

En un mercat cada vegada més globalitzat, com es pot posar en valor el peix capturat al Mediterrani davant del producte que arriba d’altres parts del món?

En aquest sentit, tenim un repte molt important, ja que la globalització ha fet que tinguem productes d’arreu del món i sovint no coneixem prou bé els de casa. Crec que la clau per posar en valor el peix del Mediterrani és la traçabilitat. Podem garantir un producte fresc i de qualitat: peix pescat avui, subhastat avui i que arriba avui mateix a la peixateria i, en molts casos, es pot consumir el mateix dia. Aquesta immediatesa és un valor diferencial molt potent. Per això cal reforçar la informació al consumidor sobre l’origen, la qualitat i les arts de pesca, i continuar treballant en la divulgació per fer entendre que apostar pel producte local no és només una qüestió de gust, sinó també de sostenibilitat, economia i suport al sector pesquer.

Quin missatge li agradaria traslladar als peixaters i peixateres de Catalunya, que són qui finalment fan arribar el peix del mar al consumidor?

En primer lloc, voldria reconèixer la seva feina, ja que són una peça clau en tota la cadena: són qui fan arribar el peix del mar al consumidor i qui, en gran part, en determinen el valor. Cal que siguin conscients que treballen amb un producte amb segell de qualitat i identitat pròpia. És un peix que no és ni millor ni pitjor que el d’altres orígens, però sí diferent, i aquesta diferència és precisament el que s’ha de posar en valor. Aquesta singularitat ve donada per la frescor, la proximitat, les espècies del nostre litoral i les formes de pesca. Per això és important explicar-ho, transmetre-ho i fer pedagogia al consumidor final: d’on ve el peix, com s’ha capturat i com es pot cuinar. En definitiva, els animaria a continuar fent d’ambaixadors del peix de casa nostra, a defensar el producte local amb orgull i a seguir contribuint a mantenir viva la cultura gastronòmica del nostre país.

Creu que Brussel·les entén la realitat de la pesca catalana?

No, no l’entén en absolut. Ni ens entenen ni saben realment on estem ni quin és el nostre context. Si ho entenguessin, la normativa que se’ns aplica seria molt diferent. Un dels grans problemes de la pesca al Mediterrani és que sovint se’ns imposa una política pesquera pensada per a l’Atlàntic, que no té res a veure amb la nostra realitat. No ens coneixen, no ens reconeixen i no tenen en compte les nostres particularitats, i d’aquí deriven molts dels problemes que pateix el sector.

El sector pesquer afronta reptes com el relleu generacional i la manca de coneixement del producte local. Reforçar la traçabilitat i el paper de les peixateries és essencial per impulsar el consum de peix de proximitat.