
Per què algunes espècies, tradicionalment abundants, han deixat de ser-ho? I, per contra, per què espècies que abans no eren tan comunes, ara són de les més abundants en les nostres costes, captures i peixateries? Els canvis que podem observar com a consumidors, peixaters o com a mateixos pescadors, no deixen de ser, a grans trets, el reflex del que està succeint en la mar combinat amb les dinàmiques de mercat. Entendre la situació des de la perspectiva ecològica és complex, ja que no és una única sinó diverses les pressions que actuen alhora afectant la viabilitat de les espècies marines. Una d’aquestes pressions és el canvi climàtic, incloent-hi l’augment de la temperatura de la mar.
Les espècies tracten de buscar aquells llocs on la vida els resulta més confortable. En una mar Mediterrània cada vegada més càlida, les espècies afins a temperatures més altes estan augmentant mentre que les espècies afins a aigües fredes estan disminuint. A més, el que succeeix en la mar, no sols es queda en la mar. Els pescadors depenen directament dels recursos marins, pel que es veuen inevitablement afectats per les pertorbacions de l’ecosistema.
Una visió general de la situació
Recentment hem pogut mostrar que les captures i els ingressos dels pescadors de la costa catalana ja es veuen afectats pel canvi climàtic i l’augment de les temperatures de la mar. A través d’una anàlisi de 23 anys de dades s’ha pogut confirmar que les espècies d’aigües càlides estan cada vegada més presents tant en les captures com en els ingressos pesquers, en detriment de les espècies d’aigües fredes, cada vegada menys freqüents. Les dades mostren que el canvi climàtic no afecta a totes les espècies de la mateixa manera. Mentre algunes espècies es beneficien de les noves condicions ambientals, entre elles la gamba blanca i la gamba vermella, unes altres estan disminuint la seva presència en les captures i ingressos pesquers pel mateix motiu. Alguns exemples d’espècies perjudicades són el lluç, la maire i la sardina, i alguns crustacis com l’escamarlà.
Aquestes últimes s’enfronten així a una doble pressió: l’explotació pesquera tradicional i l’estrès tèrmic derivat d’una mar cada vegada més càlida.
Anàlisi segons la flota
Les flotes pelàgiques, tant l’encerclament com el palangre de superfície, es troben en una situació de major vulnerabilitat. Això es deu al fet que les poques espècies que sustenten la seva activitat es troben entre les més afectades, experimentant una disminució de la seva disponibilitat. L’elevada especialització d’aquestes flotes limita la seva capacitat de reacció i adaptació davant canvis en l’abundància de les espècies comercials.
Per contra, altres flotes es caracteritzen per dirigir-se a un ventall més ampli d’espècies, com és el cas de l’arrossegament. Aquesta diversificació els pot atorgar una major capacitat d’adaptació enfront dels efectes del canvi climàtic, permetent-los fins i tot aprofitar l’increment de determinades espècies que s’estan veient afavorides i que tenen un alt valor comercial.
Claus i reptes per a garantir el futur de la pesca
Els canvis en les nostres mars ja estan tenint un impacte en l’activitat pesquera, les seves captures i ingressos. La prioritat ha de centrar-se en aconseguir un ecosistema marí saludable, perquè així tingui una major capacitat de resistència enfront de les pertorbacions actuals i que continuaran en el futur. Atès que frenar el canvi climàtic és un desafiament complex en el curt termini, resulta clau actuar també sobre altres pressions que sí que poden reduir-se amb efectes més immediats, com la sobrepesca.
Només així podem contribuir a preservar la nostra biodiversitat i amb això garantir el futur de la pesca.








Normes de participació
Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.
Ens reservem el dret a eliminar els comentaris inadequats.
La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa
Normes de Participació
Política de privacitat
Per seguretat guardem la teua IP
216.73.216.44