Marta Villanueva-Regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona:

“El peix és una proteïna saludable i imprescindible en una dieta equilibrada. Des de salut pública reafirmem el compromís de promoure’n el consum responsable i de qualitat.”

Tenint en compte que les peixateries de BCN són bàsicament petits negocis familiars i que hem de suportar una hiperregulació en general, creu que en l’apartat de salut pública es podria articular una legislació d’acord amb la seva dimensió?

La normativa vigent en matèria de salut pública i seguretat alimentària ja incorpora mecanismes per adaptar els requisits a la dimensió i característiques de cada establiment, amb criteris de flexibilitat i avaluació del risc.

L’objectiu és garantir la protecció de la salut de la ciutadania sense imposar càrregues desproporcionades. Això es concreta en mesures com plans d’autocontrol simplificats, inspeccions segons risc, formació proporcional, flexibilitat en equipaments, i unes guies sectorials específiques que ja ho tenen en consideració.

En aquest sentit, les inspeccions basades en risc segueixen el Pla Nacional de Control de la Cadena Alimentària 2021-2025, que classifica els establiments amb criteris generals (tipus de producte, activitat, abast de comercialització, mida) i criteris específics (resultats d’inspeccions anteriors, historial de compliment, col·laboració amb l’autoritat sanitària). Aquesta classificació és la que determina la freqüència de les inspeccions.

Aquest marc normatiu garanteix el manteniment dels estàndards de seguretat alimentària, tot adaptant-se a la realitat dels petits negocis.

Creu que seria positiu que els gremis d’alimentació col·laboressin amb les diferents administracions per agilitzar processos actuant com una ECA. En el cas de salut pública concretament ho veu positiu?

És molt positiu que els gremis d’alimentació col·laborin amb les administracions, ja que aporten proximitat, coneixement del sector i capacitat d’interlocució. Aquesta col·laboració pot agilitzar tràmits, ajudar a difondre criteris, resoldre dubtes i impulsar bones pràctiques. No ha de substituir les funcions de control oficial, que corresponen a l’autoritat sanitària i es fan per programa i en funció del risc.

Pel que fa a actuar com una ECA, cal tenir en compte que això implicaria poder fer inspeccions o certificacions en nom de l’Administració. Això requeriria un desenvolupament normatiu complex, uns requisits que actualment no estan establerts.

La continuada elaboració de noves normatives europees, nacionals, autonòmiques, municipals fa que molts ve- gades els nostres agremiats es vegin superats al tenir que entendre-les totes, es podria establir una línia de coneixement entre salut pública i el Gremi per mantenir-nos al dia sobre seguretat alimentària?

Compartim la importància de mantenir una comunicació fluïda amb el Gremi per facilitar l’actualització sobre seguretat alimentària, especialment davant la complexitat normativa.

Estem oberts a explorar mecanismes que permetin compartir informació i criteris de manera més àgil. De fet, ja hi ha una reunió prevista que pot ser una bona oportunitat per valorar com avançar en aquesta línia.

Cal recordar que abans de digitalitzar la inspecció, això ha suposat un salt qualitatiu en l’objectivitat i la transparència de les inspeccions alimentàries a Barcelona, i es treballa estretament amb els gremis.

Es van presentar els circuits digitals, resolent dubtes i recollir aportacions per adaptar el protocol a les particularitats del sector. Aquesta col·laboració va garantir una transició consensuada i va afavorir l’acceptació i implicació dels professionals, millorant la qualitat i la utilitat de les inspeccions.

Quins són els projectes més immediats del seu Departament envers el futur per garantir als ciutadans una seguretat alimentària dins d’un marc de salut pública, tenint en compte que BCN és referent en polítiques de sostenibilitat?

A través de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, estem treballant en diferents programes com Menjadors més sans i sostenibles (MEMSS) i el Programa de revisió dels Menús Escolars. Totes dues iniciatives promouen menús saludables i sostenibles, amb productes de proximitat, més proteïna vegetal, fruita fresca i d’oliva, reduint la carn vermella i processada, garantint seguretat alimentària, i reforçant el compromís de Barcelona amb la salut pública i la sostenibilitat.

En aquest marc, el peix és una font de proteïna saludable i recomanada en l’alimentació escolar. Es treballa per mantenir-ne la presència als menús, alternant-lo amb altres proteïnes i prioritzant tècniques culinàries saludables com forn, planxa o vapor. Tot plegat, seguint les recomanacions de freqüència i qualitat assegurant sempre la seguretat alimentària en la seva manipulació.

El tancament constant de peixateries i la baixada de vendes, un 17% el passat any, fa que la relació peix/salut es vegi qüestionada en un futur, creu que salut pública pot ajudar a estimular aquesta tendència canviant, sempre pensant amb la futura salut dels ciutadans de BCN?

Som conscients que el tancament de peixateries i la davallada de vendes és una realitat preocupant, tant pel seu impacte en el sector com pels hàbits alimentaris de la ciutadania. Aquesta dinàmica té efectes en la seguretat alimentària: les mesures preventives són essencials, i treballem per garantir-les.

Cal posar en valor el peix com a font de proteïna saludable, rica en nutrients i clau per a una dieta equilibrada. Alhora, és important fomentar un consum responsable i conscient, prioritzant productes de proximitat, pesca sostenible i tècniques culinàries saludables, per garantir la sostenibilitat dels nostres mars.

Des de la salut pública, podem contribuir amb campanyes informatives i col·laboracions que reforcin la confiança de la ciutadania. Barcelona ha estat referent en sostenibilitat, i volem que ho sigui també en la promoció d’una alimentació saludable.