Cap a una planificació que integri pesca, conservació i altres activitats marines

Maria Bas, Miquel Ortega i Marta Coll

Durant les darreres dècades, el creixent ús del mar i la degradació dels ecosistemes marins ha fet evident la necessitat de millorar la gestió de les activitats humanes en terra i al mar i fer-ho de manera coordinada per garantir el futur de les activitats i millorar l’estat ambiental marí.

La Mediterrània occidental és una zona biològicament important, i tot i representar menys de l’1% de la superfície oceànica, acull prop del 10% de les espècies marines del planeta. Per això, el fet que les darreres dècades la Mediterrània hagi patit una disminució generalitzada en l’abundància d’espècies, moltes d’elles comercials, i actualment la major part d’espècies marines protegides i hàbitats es trobin en estat de conservació desfavorable o desconegut, és una preocupació de rellevància global.

A més, els efectes del canvi climàtic són i seran cada vegada més evidents, amb episodis de mortalitat massiva de fauna marina i canvis en la distribució d’espècies (com l’arribada d’espècies termòfiles) amb conseqüències ecològiques i econòmiques. A les nostres aigües, per exemple, s’ha observat una disminució d’espècies d’aigües fredes com el lluç, l’escamarlà o la sardina, i un augment d’espècies d’aigües càlides, fet que obliga a adaptar la gestió pesquera a una nova realitat ambiental.

Per fer front a aquests reptes, a Catalunya s’estan implementant mesures de gestió pesquera, com les vedes temporals i permanents, que tenen com a objectiu protegir espècies vulnerables i comercials, i afavorir la regeneració dels ecosistemes marins. Un exemple de gestió és el pla de gestió del pop roquer, que inclou el sector pesquer, l’administració, la comunitat científica i entitats ambientals. Aquest pla regula els arts de pesca per garantir-ne la sostenibilitat. Aquestes mesures, basades en dades científiques i en la col·laboració amb el sector pesquer, són un pas important cap a una gestió més sostenible.

Aquestes iniciatives locals vinculades a la pesca s’han d’emmarcar, però, en una necessitat més àmplia: gestionar de manera integrada totes les activitats humanes al mar. Per fer-ho, s’estan donant els primers passos cap a la Planificació Espacial Marina, una eina que ha de permetre ordenar en l’espai les activitats humanes al mar, com la pesca, el turisme o el transport marítim, per evitar conflictes, protegir els ecosistemes i garantir una presa de decisions informada, participativa i basada en dades.

Figura 1: Activitats humanes al Mediterrani occidental. El panell A mostra l’esforç pesquer entre 2017 i 2021 de la pesca d’arrossegament; les tonalitats més vermelles indiquen un major esforç pesquer. El panell B representa el trànsit marítim, incloent tots els tipus de vaixells; els colors blau indiquen zones amb més intensitat de trànsit, com ara els ports. El panell C mostra la freqüència de presència de les barques de pesca durant el període 2015–2021. Finalment, el panell D indica la ubicació de cables de telecomunicacions submarins. Fonts: A - Marsaglia, L. et al. 2024; B - Emodnet, 2023; C - Arias et al. 2024; i D - Emodnet, 2023.

El projecte europeu MarinePlan (www.marineplan.eu) ha generat evidències científiques per fer possible aquesta ordenació en diferents mars europeus, incloent-hi el Mediterrani occidental. Un dels eixos centrals del projecte ha estat la integració del sector pesquer en el procés de planificació.

Per fer-ho, s’han analitzat dades ecològiques i pesqueres per identificar zones prioritàries de conservació, tenir en compte criteris com la presència d’espècies comercials, la productivitat biològica, la vulnerabilitat dels hàbitats i l’estabilitat ambiental. A més, s’han desenvolupat escenaris de planificació espacial que permeten comparar diferents estratègies.

El projecte MarinePlan ens ha ensenyat que, quan la ciència i col·laboració van plegades, podem imaginar i construir un futur millor per al mar. Amb eines compartides i decisions consensuades, és possible compatibilitzar la vida marina amb les activitats humanes.

Aquest enfocament ens permet no només protegir el mar, sinó també garantir que les generacions futures puguin continuar gaudint-ne. El camí és complex, però ja s’han començat a fer passes en aquesta direcció.