Peixateries Trini

Darrere el taulell de Peixateria Trini hi trobem dues germanes, la Sheila i l’Alba, que han convertit la passió familiar en la seva manera de viure. Han heretat dels pares, la Trini i en Manolo, l’amor per l’ofici i, a més, de la seva mare la inspiració de les que cada dia per continuar el llegat amb orgull i dedicació.

Com va començar la història de Peixateria Trini?
La història arrenca amb la nostra mare. Els avis li van muntar una peixateria al carrer. De jove ja havia anat a aprendre l’ofici amb una amiga de la nostra àvia: allà va descobrir que ser peixatera era la seva vocació. Va estar més de vint anys treballant al carrer fins que, amb el nostre pare, van agafar una parada al Mercat de Sta. Eulàlia. Després en van obrir una altra i amb els anys, quan els dos ja estaven jubilats, nosaltres, la meva germana i jo, vam quedar-nos la parada i la vam reformar.

I vosaltres, com us hi vau iniciar?
Primer vam començar ajudant els caps de setmana. Després, la meva germana s’hi va quedar a treballar de forma fixa i jo hi anava tot compaginant-ho amb la perruqueria, però la feina m’agradava molt i vaig decidir sumar-m’hi a la peixateria. Ja fa anys que portem sols la parada familiar, cadascuna de forma independent, però ajudant-nos en tot el que podem.

Què és el que més us agrada de la feina?
Ens agrada tot! Des d’anar a comprar a Mercabarna cada setmana, a escollir el peix fresc i cuidar el gènere fins a preparar-lo i vendre’l. Gaudim moltíssim amb el tracte amb els clients, explicant-los com cuinar-lo i veient com surten contents. Ho fem fins i tot de la part més dura, perquè quan treballes amb il·lusió, tot és més fàcil.

Canviaríeu alguna cosa de l’ofici?
Res de res, perquè ens agrada molt tal com és. Potser si poguéssim evitar les matinades seria més còmode, però sabem que dóna molt part de la feina i no es pot canviar. L’única cosa que sí que trobem a faltar és més suport per als autònoms i els petits empresaris. En segons quines circumstàncies pot ser molt difícil de sostenir un negoci petit. Però això ja no és una qüestió de l’ofici, sinó del sistema en general.

Què fa diferent a Peixateria Trini?
La qualitat i la cura amb què tractem el gènere. La nostra mare ja ens havia encomanat en això: quan triàvem el peix, ella ja preparava els setins nets, feia filets, treia l’espina… Sempre polida i detallista, allò ens ha marcat molt. Avui continuem apostant cant mot net, lest per cuinar i amb un tracte molt proper. A més, sempre anem uniformades, cuidem la imatge i apostem pel servei a domicili gratuït i l’atenció personalitzada.

Com us organitzeu per compaginar feina i vida personal?
Ens repartim els dies de Mercabarna: uns dies hi va una, altres dies l’altra, i així totes dues podem descansar una mica. També comptem amb l’ajuda dels nostres treballadors que ens faciliten molt el dia a dia. Tanquem diumenge i dilluns, i en l’horari de fins al migdia ens dividim les divendres que treballem tot el dia. Realment, és un ofici que exigeix moltes hores. Tot i això, quan t’agrada tant el que fas, l’esforç compensa.

Utilitzeu noves tecnologies per arribar als clients?
Sí, cada dia més. Fem servir molt WhatsApp per gestionar comandes. Cada vegada més gent prefereix encarregar per missatge i després o bé passar a recollir-ho o bé els hi portem a casa. Així tot, la tracte de directe és insubstituïble: ens agrada parlar amb els clients, veure’ls, explicar-los coses… i això és el que ens omple de veritat.

Aquest relat és també un homenatge de la Sheila i l’Alba als seus pares, la Trini i en Manolo, que aquest mes de setembre celebren 50 anys de casats. Mig segle d’amor compartit i passió per l’ofici que elles continuen amb la mateixa il·lusió.