Recerca marina aplicada per compatibilitzar la pesca i la conservació dels taurons pelàgics en perill

El Mediterrani és refugi de nombroses espècies de taurons i rajades, però la majoria estan amenaçades per la pesca accidental (especialment pel palangre pelàgic) i el canvi climàtic, amb caigudes de població superiors al 90 % en grans pelàgics com la tintorera, el solraig i el peix guilla. Encara que la pesca directa està prohibida, aquestes espècies segueixen sent capturades sovint de manera accidental. La seva desaparició desestabilitzaria els ecosistemes marins, ja que com a depredadors superiors regulen la cadena tròfica.

Davant d’aquesta situació, una de les estratègies clau és gestionar de manera adaptativa l’activitat pesquera en aquelles zones especialment rellevants des del punt de vista biològic i ecològic per a aquestes espècies. Reduir l’esforç pesquer de les arts més perjudicials en àrees i períodes crítics per a la reproducció o alimentació dels taurons pot contribuir significativament a disminuir la mortalitat per captura accidental. Amb aquest objectiu, a la tardor de 2024 es va posar en marxa el projecte COTI, liderat per investigadors i investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC, Barcelona), el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC, Madrid) i la Fundació Zoo de Barcelona, i en col·laboració amb embarcacions de pesca professional i l’Associació Catalana de Pesca Responsable (ACPR). En aquest projecte, unes de les accions principals és la captura i marcatge de taurons pelàgics amb dispositius de seguiment electrònic. Aquests dispositius ens proporcionen informació molt valuosa sobre els patrons de moviment d’aquests depredadors, tant pel que fa a les fondàries que utilitzen com a les àrees que freqüenten.

Els primers resultats del seguiment de 15 tintoreres o tauró blau (Prionace glauca) marcades en diferents punts del Mediterrani occidental revelen un comportament interessant. I és que aquestes taurons es desplacen per zones molt extenses, que inclouen la costa peninsular, les Illes Balears i la costa africana, en funció de la seva activitat o segons es troben en zones molt productives del fons marí. En especial, freqüenten àrees associades a canons submarins com els del golf de València o el sud d’Alacant, o a zones amb grans concentracions d’ocells amb biodiversitat i aliment. També s’ha detectat que aquestes tintoreres fan immersions molt profundes, arribant a moure’s per sobre arribar als 550 metres per explorar les aigües profundes del Mediterrani.

Fotografia 1: Dues tintoreres fotografiades al voltant del canó de Cap de Creus el juny de 2025 durant una de les jornades de marcatge del projecte COTI, finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través del Programa Pleamar i cofinançat pel Fons FEMPA de la Unió Europea. Fotografia de Jordi Riera (Sotamar).

Fotografia 2: Els tres tipus de marques electròniques utilitzades per estudiar els moviments de diverses espècies de taurons pelàgics al mar Català en el marc del projecte COTI. De dalt a baix: dues marques tipus pop-up (MiniPAT i PSAT) i una marca tipus SPOT. Fotografia de Marc Aquino-Baleytó.

Amb les marques electròniques, un cop s’alliberen (cap als 10 mesos després de la seva instal·lació en l’animal), es poden obtenir dades molt més detallades. Aquestes dades permeten identificar àrees ecològicament prioritàries al Mediterrani occidental, com a zones candidates per a gestió adaptades per reduir l’esforç pesquer, i per tant, l’impacte sobre aquestes poblacions emblemàtiques. Aquests resultats es definiran i consensuaran col·laboració amb els diferents sectors implicats en la pesca i la conservació, per establir estratègies de gestió que minimitzin l’impacte socioeconòmic sobre el sector pesquer.