un nou informe constata la baixada dràstica del consum de peixos locals i un augment del salmó

Pèrdua de pes de les espècies tradicionals

Les espècies tradicionals de la cuina catalana, com la sardina, el seitó, la bròtola o les llises, han perdut pes en el consum de les llars catalanes en les darreres dècades. Aquesta és una de les principals conclusions del nou informe científic-tècnic elaborat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb la col·laboració del Gremi de Peixaters de Catalunya.

L’estudi analitza l’evolució del consum de peix a Catalunya des dels anys seixanta fins a l’actualitat i mostra un panorama clarament canviant: mentre que el consum de peix fresc ha caigut un 40% en els últims 15 anys, el salmó, una espècie completament importada, s’ha situat al capdavant de les vendes en moltes peixateries, arribant a superar fins i tot espècies tan clàssiques com el lluç.

També destaca l’augment del consum d’espècies d’aqüicultura, com l’orada i el llobarro, que han sabut adaptar-se millor a les noves demandes dels consumidors pel seu aspecte homogeni, la seva facilitat de preparació i la seva presència habitual a supermercats i peixateries.

Canvia d’hàbits i de criteris de compra

L’informe també reflecteix una transformació profunda en els hàbits i criteris de compra. El preu, la comoditat, el menor temps disponible per cuinar i el desconeixement de les espècies locals són alguns dels factors que han provocat aquest gir en les preferències del consumidor.
“Les peixateries constaten un canvi clar en les preferències: el consumidor busca peix fàcil de cuinar, sense espines i reconeixible”, apunta el president del Gremi, Àlex Goñi.

Aquest canvi de patró ha deixat de banda espècies amb un fort arrelament a la dieta mediterrània com la sardina, una font important d’omega-3 i nutrients essencials.

El peix de proximitat, una opció encara secundària

Tot i aquesta tendència, l’informe detecta un interès creixent pel peix de proximitat i per criteris ambientals i de sostenibilitat, especialment entre els consumidors més joves i informats. Ara bé, aquestes valors encara tenen un pes secundari en la decisió final de compra, que continua sent guiada principalment per criteris econòmics i de practicitat.

La producció local no cobreix la demanda

Pel que fa a la producció, l’estudi alerta que la pesca local cobreix menys del 25% del consum de peix fresc a Catalunya, i en alguns casos, com el lluç, el llaguado o el rap, el percentatge cau per sota del 10%. Davant d’aquest panorama, la dependència d’importacions és cada cop més gran, i es preveu que aquesta tendència es mantingui a curt i mitjà termini. La investigadora de l’ICM-CSIC Marta Coll destaca que l’ecosistema marí català encara està lluny del bon estat ambiental i que “no és possible incrementar les captures sense posar en risc la recuperació dels recursos marins”.

El compromís de les peixateries

Des del Gremi, es fa una crida a posar en valor les espècies autòctones i el paper essencial de les peixateries com a espais de confiança, cultura i divulgació alimentària.

“Les peixateries s’estan adaptant als nous hàbits, però sense renunciar al producte de qualitat i al servei proper. Continuarem treballant per oferir coneixement útil i promoure una alimentació saludable i sostenible”, conclou el Sr. Àlex Goñi.

Aquest informe és una eina clau per entendre l’evolució del consum i definir estratègies de futur que connectin millor amb la societat actual, sense perdre l’essència del producte de mar de tota la vida.