Descobrint el passat per protegir els ecosistemes marins del futur

Per Maria Bas investigadora postdoctoral de l’Institut de Ciències del Mar; Konstantina Agiadi, investigadora principal de la Universitat de Viena; i Daniela Leal, estudiant de màster JAE-Intro 2024 de l’Institut de Ciències del Mar.

Els oceans cobreixen més del 70% del nostre planeta i acullen una rica biodiversitat. Tot i això, molts aspectes d’aquests ecosistemes encara són un misteri, especialment pel que fa a entendre com han canviat al llarg del temps. L’estudi dels ecosistemes marins del passat pot contribuir a descobrir informació important que ens ajudi a preservar i restaurar els oceans actuals. Però, com podem mirar enrere en el temps?

PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESTUDIAR ELS ECOSISTEMES MARINS DEL PASSAT?

El passat inclou períodes molt més càlids que l’actual, els quals s’assemblen als que es preveuen en escenaris d’escalfament global en el futur. Les condicions climàtiques extremes, com les onades de calor marines, causen esdeveniments de mort massius, i, a més, l’escalfament global dels oceans també està afavorint la invasió d’organismes d’aigües més càlides. Però, com estem fent el seguiment dels oceans i el seu escalfament? El monitoratge dels oceans només es remunta a uns 100 o 150 anys enrere, quan el clima era més fred que el que experimentem avui dia o que es preveu per al futur. Els ecosistemes moderns mai ha experimentat les condicions que es preveuen per als pròxims 10, 20 o 50 anys! Per aquesta raó, l’estudi del passat ofereix una perspectiva única que ens ajudarà a predir com l’escalfament climàtic extrem i prolongat que estem experimentant avui afectarà els ecosistemes marins a llarg termini.

COM ESTUDIEM ELS ECOSISTEMES MARINS DEL PASSAT?

L’estudi dels ecosistemes marins del passat implica la recopilació d’evidències de diverses fonts. Els registres històrics, com ara escrits antics, mapes i diaris de navegants, ens proporcionen informació molt precisa sobre on es trobaven les espècies i com les activitats humanes, com la pesca, van afectar aquests ecosistemes al llarg del temps. Les troballes arqueològiques, com les restes de peixos, de closques i les eines de pesca antigues, ens ajuden a reconstruir com eren les poblacions de fauna marina del passat, els seus hàbitats i com els humans van interactuar amb aquests. A més, les mostres de sediments del fons oceànic, contenen restes fossilitzades d’organismes marins, que ens revelen la composició dels ecosistemes antics, així com informació sobre les condicions oceanogràfiques i esdeveniments climàtics del passat. Integrant totes aquestes fonts d’informació, podem reconstruir la història dels ecosistemes marins.

UN EXEMPLE EN EL MAR MEDITERRANI: L’EXPLOTACIÓ DE LA TONYINA VERMELLA

Com s’ha comentat, els humans han interactuat durant molt de temps amb els ecosistemes marins aprofitant els seus recursos. Un exemple d’una pesqueria històricament ben documentada és la de la tonyina vermella. Aquesta espècie altament migratòria es desplaça des de l’Atlàntic cap al mar Mediterrani per fresar en aquestes aigües més càlides. La seva pesca està documentada al mar Mediterrani des de principis del setè mil·lenni aC i ha continuat fins avui dia. En les darreres dècades, la intensificació de la pesca i la sobreexplotació d’aquesta espècie ha provocat canvis en la seva abundància, especialment des del segle XVIII amb el desenvolupament de la tecnologia pesquera. Eliminar grans depredadors, com és elcas d’aquesta espècie, té greus conseqüències per a l’ecosistema, ja que afecta directament les relacions alimentàries dels depredadors amb la resta d’espècies, arribant a produir desequilibris. 

Aquest és un exemple dels efectes de l’explotació dels recursos marins que també s’ha pogut observar en altres espècies marines d’arreu del món. És per això que és necessari millorar la recerca i les estratègies de gestió a llarg termini amb la finalitat d’implementar mesures de conservació específiques, que ajudin a mantenir la integritat tant de les poblacions com de l’ecosistema a les quals pertanyen.