Qui es menja a qui a dins de l’aigua? La importància d’estudiar la xarxa tròfica marina

Per Marta Coll, investigadora senior; i Claudia Aparicio i Sara Mohamed Santamaría, personal tècnic al Departament de recursos renovables de l’Institut de Ciències del Mar.

QUÈ ÉS EXACTAMENT LA XARXA TRÒFICA MARINA?

La xarxa tròfica marina representa les relacions alimentàries entre els diferents organismes que habiten l’oceà, connectant els animals i altres éssers vius segons qui es menja a qui. Els peixos que es venen a les peixateries formen part d’aquesta xarxa: un peix petit (com una sardina) es pot alimentar d’algues, mentre que un peix més gran, com el lluç o la tonyina, s’alimenta d’aquest peix petit i així successivament.

Les xarxes tròfiques marines són complexes perquè inclouen múltiples nivells: des dels productors primaris (com les algues) que generen la seva pròpia energia a través de la fotosíntesi, fins als depredadors superiors (com els taurons) que són al cim de la xarxa alimentària. A més, també inclouen altres interaccions com la competència per aliments o el mutualisme, on dues espècies se’n beneficien mútuament.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESTUDIAR LA XARXA TRÒ- FICA MARINA?

El seu estudi és crucial per entendre com funciona un ecosistema marí, com es distribueix l’energia entre els diferents organismes i com un canvi pot afectar tot el sistema. En entendre com estan connectades les espècies, podem identificar quines són les més importants o “clau” per a l’equilibri de l’ecosistema. Si aquestes espècies desapareixen, l’ecosistema complet es pot veure afectat. A més, aquests estudis permeten preveure com esdeveniments com el canvi climàtic, la sobrepesca, la introducció d’espècies foranies o la contaminació poden alterar l’estructura de l’ecosistema. Un ecosistema equilibrat es pot recuperar millor de pertorbacions, com ara la pesca excessiva o desastres ambientals.

Aquest coneixement proporciona una base científica sòlida per gestionar els recursos marins de manera sostenible i conservar la biodiversitat marina a llarg termini, podent aportar coneixement per a les polítiques de pesca sostenible, la protecció d’espècies vulnerables, la restauració d’ecosistemes, i la predicció d’efectes futurs. Coneixent com les espècies depenen entre si, els científics poden recomanar límits de captura per evitar la sobrepesca d’espècies clau i assegurar que les poblacions de peixos es mantinguin a nivells saludables.

Es poden identificar espècies en risc dins de la xarxa tròfica i ajudar a dissenyar àrees marines protegides per preservar-ne els hàbitats i garantir-ne la supervi- vència. Si un ecosistema ha estat danyat, els estudis de xarxes tròfiques poden guiar les estratègies de res- tauració, tot identificant quines espècies són essen- cials per tornar l’equilibri natural. Els models de xarxes tròfiques també permeten simular escenaris futurs, com ara canvis en la temperatura de l’aigua, i ajudar a prendre decisions informades per mitigar aquests impactes.

COM S’ESTUDIEN?

Algunes de les eines i mètodes principals són l’anàlisi de contingut estomacal (on s’examina el contingut de l’estómac d’animals marins per identificar què han menjat); l’anàlisi d’isòtops estables (que es basa a mesurar la proporció d’isòtops de certs elements com a nitrogen i carboni en els teixits dels organismes); tècniques moleculars (DNA barcoding i metabarcoding, que utilitzen l’ADN present als estómacs o excrements dels animals per identificar les espècies que formen part de la seva dieta); les observacions directes (que es realitzen durant campanyes oceanogràfiques i estudis de camp i es veu les interaccions tròfiques directament al mar, o a través de fòssils que immortalitzen aquestes relacions com es mostra a la foto); els models matemàtics de xarxes tròfiques (per simular i analitzar les interaccions entre espècies); i finalment les revisions bibliogràfiques (on es recopila i revisa la informació disponible en treballs científics anteriors).

Des del ICM-CSIC s’estudia la xarxa tròfica marina, sobretot la del Mediterrani, i es posa a disposició de tothom la informació generada.