Peixos Manel

Peixos Manel va néixer fa més de 35 anys al Mercat de la Salut de Badalona.
Quan en Manel va tornar del servei militar, va tenir l’oportunitat de comprar una peixateria en funcionament. Tot i no provenir d’una família de peixaters, va començar des de zero en un sector complicat i una mica tancat. Gràcies a la seva passió i constància, el que va començar com una aventura s’ha convertit en un negoci consolidat i amb gran prestigi, reconegut tant a Badalona com fora de la ciutat.

Què és el que més t’agrada del teu ofici?

Realment, m’agrada tot del meu ofici. Ni el meu germà ni jo hem continuat una tradició familiar, som la primera generació de peixaters a la nostra família i ens dediquem a això perquè ens apassiona; jo realment, no sabria fer res més i pensa que m’ha causat molts problemes físics! Però, així i tot, continuo treballant perquè és la meva passió. Per a mi, el millor moment del dia és anar a comprar a Mercabarna. M’encanta veure els meus companys, compartir experiències, negociar preus i, després, continuar la feina a la parada. Si em portessin el gènere i no hagués d’anar jo a comprar cada dia, crec que deixaria aquesta feina!

Llavors, quina és la teva jornada laboral?

Doncs em llevo molt d’hora per anar a Mercabarna a comprar, arribo a la parada, la muntem i estic de cara al públic cada dia fins a les 3, i divendres i dissabtes tot el dia. Ah!, i també obrim els dilluns!
Vaig començar a fer-ho des del principi i ara els meus clients ja s’hi han acostumat. Som com la seva peixateria de guàrdia i ara no podria deixar-los sense el seu peix i marisc els dilluns!

Què canviaries del negoci o del sector del peix?

Comprar a Mercabarna cada dia està més complicat. Negociar amb els majoristes és una feina diària que desgasta moltíssim. Lluitem cada dia pel pes de les caixes dels peixos, per la qualitat del producte, és molt especulatiu i estem completament a les mans dels majoristes. Considerem que el Gremi hauria d’intervenir en aquesta qüestió perquè el comerç detallista està seriosament perjudicat en aquest sentit. Els majoristes del peix han acceptat que el pes de les caixes no sigui el que realment és; entenem que això ha estat provocat pels preus als quals han de vendre a l’hostaleria, però nosaltres som detallistes i els nostres marges són molt més baixos i això ho haurien de tenir en compte. Aquest és un tema que necessita ser abordat obertament i que tots els peixaters hem de combatre de forma col·lectiva per aconseguir una solució.

També hi ha un altre tema que crec que s’ha de tractar de manera urgent, i és el de l’IVA dels productes pesquers.
Crec que tant el nostre Gremi com el Gremi de Majoristes haurien de fer pressió al govern central i intentar baixar l’IVA del peix al 4%. Ja sabem que el Gremi de Peixaters de Catalunya està treballant en aquest tema des de fa un temps, però crec que hauríem d’ajuntar esforços i aconseguir-ho per fi.

A més d’això, i a nivell més personal, ens enfrontem a un altre repte específic en aquest mercat: la falta de clients joves. Creiem que és crucial promoure els beneficis de cuinar i consumir peix entre les noves generacions. No només ho veiem com una qüestió personal, ja que nosaltres en concret som la primera generació de peixaters de la nostra família i sabem que serem l’última, però creiem que si això no canvia, l’ofici tradicional de peixater s’acabarà perdent tot i que pensem que és un negoci viable i del que es pot viure molt bé.

Ha canviat molt la vostra clientela durant tots aquests anys?

Sens dubte! Vint anys abans podies oferir poca varietat de peixos, però es venien molts quilos; ara és al contrari, hem de tenir molta varietat i es ven poca quantitat. Això sí, sempre molt ben preparat, filetejat, supernet, tot posat en safates perquè el client només hagi d’arribar a casa i cuinar.