De la mar a la taula: com gestionar la pesca tenint en compte la cadena de valor

Que la gestió pesquera i les vendes de peix estan profundament lligades és tan obvi que de vegades ens oblidem. El que no és fàcil, des del punt de vista científic, és avaluar els impactes de les decisions de gestió pesqueres no només sobre l’ecosistema marí i la flota dels pescadors, sinó sobre el conjunt de la cadena de valor del peix (els majoristes, els peixaters, els restaurants, els transformadors, la gran distribució...). De fet, a Catalunya, fins fa ben poc no disposàvem de cap sistema per estudiar la cadena de valor i tot just ara estem fent les primeres passes.

Recentment, hem començat a aplicar aquest tipus de model a les pesqueries al voltant del Delta de l’Ebre (províncies de Castelló i Tarragona), i ara estem en condicions de començar a quantificar alguns aspectes rellevants i treure’n conclusions. Per exemple, hem pogut veure que per cada euro que es factura a la primera venda es generen més de dos fora del port, o que per cada lloc de treball al mar es genera un altre a terra. Aquests són aspectes importants perquè ens assenyalen fins a quin punt gestionar el mar bé és important per molta gent terra endins. A més, no només ens permeten explicar millor l’impacte de l’activitat pesquera, aquests resultats també ens suggereixen que, donat que es genera tanta riquesa més enllà dels ports, potser tindria sentit integrar en la presa de decisions sobre la gestió de la pesca als altres actors de la cadena de valor.

També hem pogut veure com, si bé està clar que hi ha espècies claus des del punt de vista econòmic per les diverses pesqueries (al nostre cas per exemple els cefalòpodes, el lluç, o la sardina i el seitó) no són les úniques importants. L’ecosistema es veuria profundament desequilibrat si no cuidem altres espècies com per exemple el capellà, el gató o la llúcera que, malgrat que tenen poc valor econòmic, des del punt de vista ecològic són fonamentals per aconseguir que l’ecosistema es mantingui estable, i per tant puguem també gaudir de les altres espècies que tenen una gran rellevància econòmica. És important recordar que de vegades no tenim plans de gestió o seguiment per aquestes espècies.

Finalment, els estudis de la cadena de valor també ens posen sobre la taula la necessitat d’accelerar en la millora de la gestió pesquera a la Mediterrània si volem aconseguir a mitjà termini un bon subministrament d’aliment local que generi riquesa i llocs de treball. Si no aconseguim millorar l’estat del recurs, com a mínim al mateix ritme que els nostres competidors, en un context de competició global, els nostres pescadors perden competitivitat, i es troben en situacions econòmiques difícils, no només degut a les importacions de qui fa una gestió ambiental, sanitària i de salut dolenta, sinó també a causa de les importacions de qui ho fa millor que nosaltres. Als darrers anys, per exemple, els pescadors de l’Atlàntic Europeu han guanyat competitivitat ecològica gràcies a una millora dels recursos molt més ràpida que a la Mediterrània.

Són uns primers resultats que continuarem explorant els pròxims mesos. Des de l’àmbit científic, per la nostra banda, estem compromesos a continuar treballant per disposar cada vegada de millors eines que permetin orientar, des d’una perspectiva àmplia, les conseqüències de les possibles alternatives.