
Els pescadors són capaços de donar informació sobre més espècies que els informes oficials, gràcies al seu contacte directe amb el mar, i són testimonis a temps real de canvis encara no descrits pels científics. Tenim nombrosos exemples d’aquest intercanvi d’informació, a través dels comitès de cogestió pesquera vinculats a la pesca a Catalunya.
Per a garantir a les peixateries peix de proximitat i de qualitat és imprescindible gestionar bé l’ecosistema marí, i per a això necessitem dades per conèixer la seva situació actual i com ha evolucionat en el temps. Si coneixem com ha canviat en el passat, podem preveure com evolucionarà en el futur, davant de canvis de gestió pesquera o efectes externs com el canvi climàtic.
Un dels principals reptes amb els quals ens trobem els científics que treballem en la mar Mediterrània és la manca de sèries temporals que recullin dades més enllà dels anys noranta. Aquesta situació inclou les principals espècies comercials, i actualment només disposem d’avaluacions reconegudes per organismes internacionals de la situació de la gamba rosada, el lluç, la sardina, el seitó, la gamba blanca, el moll, l’escamarlà i la maire en la zona costanera catalana.
Com podem anar més enrere en la història? Com podem completar la informació obtinguda pels cien-
tífics?
Quan la ciència no pot proporcionar dades suficients, recorrem al coneixement ecològic local pesquer. Aquest coneixement es basa en l’experiència i observacions de les comunitats pesqueres locals al llarg del temps. És com mirar al passat, aprofitant els relats i diaris disponibles al Mediterrani.
Els pescadors catalans són una valuosa font d’informació en aquest sentit. Han proporcionat dades que es remunten fins quaranta anys enrere, coincidint en gran manera amb les avaluacions pesqueres oficials. Això ha demostrat que les seves aportacions són una eina fiable per descriure les tendències i l’estat de les pesqueres a la regió. A més, els pescadors són capaços de donar informació sobre més espècies que els informes oficials, gràcies al seu contacte directe amb el mar, i són testimonis a temps real de canvis encara no descrits pels científics. Tenim nombrosos exemples d’aquest intercanvi d’informació, a través dels comitès de cogestió pesquera vinculats a la pesca artesanal a Catalunya com el del sonso, el pop roquer o el cranc blau. Un coneixement que complementa al científic, i que pot ajudar a millorar la gestió.
A més d’oferir una perspectiva temporal, el coneixement local també ens ofereix informació espacial a escala local. Així, per exemple, sabem que en el Delta de l’Ebre s’està produint un descens en la presència d’ecosistemes marins vulnerables, fet que ajuda a identificar àrees que requereixen més atenció i prioritzar les zones de conservació.
I amb la digitalització evolucionant en la nostra societat i en el sector pesquer, existeix la possibilitat fins i tot de recopilar aquesta informació de manera gairebé instantània, la qual cosa pot millorar encara més la seva utilitat i rellevància, incloent-hi per exemple també la pesca recreativa.
En resum, el coneixement ecològic local pesquer és una eina útil i fiable que complementa les dades científiques tradicionals. A més d’ajudar a fer valdre la figura del pescador/a en la gestió dels recursos marins, demostrant una vegada més, que quan la pesca i la ciència s’uneixen la informació disponible per a fer una gestió informada és més completa.
Normes de participació
Aquesta és l'opinió dels lectors, no la d'aquest mitjà.
Ens reservem el dret a eliminar els comentaris inadequats.
La participació implica que ha llegit i accepta les Normes de Participació i Política de Privadesa
Normes de Participació
Política de privacitat
Per seguretat guardem la teua IP
216.73.216.45