Un vedat que ha recuperat l’escamarlà en poc temps

La pesca en el mar Mediterrani ha definit l’estil de vida tradicional de molts pobles des de fa segles. Té un paper essencial proporcionant innumerables beneficis que van des de proveir fonts essencials d’aliments fins a contribuir significativament a l’economia local i regional. Malauradament, el mar Mediterrani està sotmès a moltes pressions.

Per poder garantir una pesca sostenible, és essencial trobar un equilibri entre la conservació d’espècies i hàbitats i les necessitats de l’activitat pesquera. Al mar Mediterrani s’han aplicat diverses mesures per fomentar la pesca sostenible, com les quotes de pesca, les limitacions en els dies de pesca, els límits en la mida dels individus capturats, i la regulació de les arts de pesca. Una altra mesura de gestió és l’establiment de vedats on la pesca està prohibida, on és possible aconseguir recuperar poblacions en declivi assolint també una pesca sostenible als voltants. 

L’escamarlà (Nephrops norvegicus) és una de les principals espècies comercials a Catalunya, capturada mitjançant la pesca de ròssec. Així i tot, els últims anys, les captures d’aquesta espècie a Catalunya s’han vist minvades juntament amb el seu valor econòmic. És per això que, després d’un acord entre científics i les confraries de Palamós i Roses, es va establir un vedat l’any 2017 que posteriorment va ser avalat en l’àmbit ministerial per recuperar tant la població de l’escamarlà com els hàbitats on viu aquest crustaci. 

Per veure l’efectivitat d’aquest vedat de pesca, establert entre uns 351–475 m de fondària entre els canyons de Palamós i de Cap de Creus, es van utilitzar pesques experimentals i vehicles submarins per comparar l’abundància i biomassa d’escamarlà dins del vedat amb una zona on la pesca va estar sempre activa, que es va anomenar zona control. També es van estudiar, per primera vegada per aquesta espècie, els moviments de diferents escamarlans mitjançant l’ús de marcatge electrònic per verificar que la mida del vedat era bona per aquesta espècie.  

Els resultats van demostrar com l’abundància i la biomassa dels escamarlans dins del vedat van ser molt més elevades a les de la zona control. Aquesta recuperació no es va limitar únicament als escamarlans, sinó que també es va observar en altres espècies, com el penegal (Helicolenus dactylopterus), i sobretot en la recuperació del fons marí. També es van mostrejar les zones properes al vedat de pesca, i es va poder comprovar que hi havia un major nombre d’escamarlans que segurament sortien de la zona protegida. Aquest efecte podria beneficiar a l’activitat pesquera, proporcionant més captures i amb individus més grans. 

L’establiment de vedats pot contribuir a la recuperació i la sostenibilitat de les pesqueries, així com a la conservació dels ecosistemes marins. Tot i que s’ha utilitzat la població d’escamarlans com a cas d’estudi, es podria aplicar a moltes altres espècies o hàbitats, i contribuir a abordar la preocupació mundial pel declivi de les poblacions pesqueres.