Cristina Caparrós

La Cristina Caparrós ve de família de pescadors. El seu besavi, el seu avi i el seu pare eren pescadors a la platja de La Barceloneta. De fet, encara tenen dues barques de pesca, el Nus i l’Òstia. 

La Cristina és una enamorada del món del peix, ho porta al seu ADN i la seva lluita des de ja fa uns quants anys és fer valdre l’ofici de pescador, fer que sigui una professió rendible i fer pedagogia sobre el món del peix de proximitat i de temporada. Amb els seus projectes “La Platjeta” i “Cap a mar” vol apropar-lo cada vegada més a la gent i té la missió que tothom entengui els beneficis que suposa menjar peix tant per la nostra salut com per la del planeta. 

Com va néixer el projecte “La Platjeta”?

“La Platjeta” (www.laplatjeta.net) va néixer fa ja uns quinze anys. Mentre estudiava havia estat en un segon pla en la gestió de les empreses familiars. Va ser amb dinou anys quan vaig ser armadora de la barca l’Òstia i ara també del Nus. Quan el meu pare es va començar a jubilar, encara estava molt actiu, els pescadors es jubilen molt joves,  jo tenia molts amics cuiners que em preguntaven com podíem fer arribar els peixos de les nostres costes i que pescàvem cada dia als restauradors, a les escoles, a les cuines… Es van ajuntar les ganes de fer coses del meu pare, el meu interès per donar a conèixer el món dels pescadors de La Barceloneta i una demanda creixent i va néixer “La Platjeta”. Volíem vendre i donar sortida  tot el que pescàvem cada dia a les nostres costes als restauradors, a les escoles, a les cuines… però d’una manera sostenible amb molta divulgació però sense fer competència a les peixateries. De fet, podríem haver obert una peixateria, però no volíem això. Volíem tenir un espai divulgatiu per fer arribar a tothom el dia a dia dels pescadors, les tradicions, què mengem i com ho fem… És a dir, donar a conèixer tota la part més tradicional del món del peix que ens diferencia d’una pesca més d’altura i més industrialitzada. 

Quin és l’objectiu d’aquest projecte?

El nostre objectiu no és el de vendre peix, que evidentment ens va molt bé fer-ho per sostenir l’estructura, sinó fer arribar tota aquesta part de tradició, d’història i de patrimoni mariner de la nostra ciutat i de la costa catalana a tots els indrets de la societat. Ho portem a l’ADN, ho fem molt bé i creiem que és el que necessita el sector. Tant als inicis de “La Platjeta” com ara, creiem que les noves tecnologies podrien impulsar aquesta comunicació directa amb el consumidor i la consumidora i, per això, vam fer un ecommerce per vendre peix i fem servir les xarxes socials de manera habitual. L’objectiu no és vendre més sinó que la pesca de proximitat se sostingui mediambientalment i soci-econòmicament, que sigui atractiva per a la gent jove i, inclús, que vulguin dedicar-se a aquest meravellós món. Volem que sigui rendible, és a dir, que les embarcacions puguin pagar bé a qui treballi a la mar i que puguem treballar de manera conjunta amb els científics per pescar allò que sigui bo per l’ecosistema. 

Creiem que el projecte de “La Platjeta” és molt necessari. Tan bo no ho fos i tothom sabés que Barcelona té un barri mariner, La Barceloneta, i un port on encara treballen 100 pescadors i no haguéssim de lluitar contra el model turístic que ha inundat el barri. 

Quin és l’altre projecte en el qual treballeu per donar valor al món de la pesca de proximitat?

L’altre projecte es diu “Cap a Mar” (www.capamarbcn.com) i va néixer per fer activitats de divulgació en les que participessin tots els pescadors que volguessin per portar la gent a la llotja. En un primer moment, i abans de la Covid, fèiem pesca turisme, és a dir, portàvem a la gent a la mar, però es va deixar de fer. El que fem ara és fer visites al moll per explicar la subhasta, visitem les barraques, les barques, ensenyem el material que fan servir els pescadors. També hi ha activitats de divulgació per a totes les edats, per escoles, menjadors escolars, formació professional, etc. Fem cursos de cuina i sopars gastronòmics, exposicions, xerrades... El nostre objectiu és fer arribar a tothom en què consisteix la nostra cultura pescadora, explicar qui som, què fem i d’on venim i així valorar el peix de proximitat de la llotja de Barcelona per fer més sostenible la vida de qui treballa a la mar. De fet, tenim una visió més social que empresarial. Volem crear formes de retorn al sector pesquer i que la nostra tasca serveixi per millorar les condicions laborals dels pescadors i les pescadores. 

Creus que la venda on line valora més el peix de llotja?

No té per què. Conec alguns exemples de venda on line que no potencien en absolut la venda de llotja, tot el contrari. De fet, en alguns casos ho fan servir com una manera de no donar explicacions. També crec que amb la venda on line pots arribar a targets específics als quals no estem arribant pels mètodes tradicionals, arribes a un públic més digital que compra on line i que ho fa tot per telèfon. De fet, crec que des de “La Platjeta” i des de “Cap a Mar” estem fent una tasca més de sector que d’empresa individual. Crec que la nostra feina beneficia a tot el sector, perquè eduquem i sensibilitzem. 

Potenciar aquesta manera de vendre a totes les llotges com a grup únic i atenent el transport del peix de forma global, pot ser un tema de futur?

Jo crec que sí, que si aconseguíssim que molts peixaters que són bons prescriptors poguessin comprar directament a les llotges, i no hi haguessin tants intermediaris, podria ser un tema de futur. És cert que pel peixater és més fàcil anar a un mercat central on està tot, però també és cert que hi ha coses que no arriben i es perd molta informació del que es compra (de quina barca ve el producte, quines són les mides, com arriben, si hi ha molt o poc producte). La compra on line a llotges és un gran avanç, però encara s’ha de treballar una mica quin és el model que volem tots plegats.