La sípia, un mol·lusc que ens aporta grans nutrients

La sípia és un mol·lusc cefalòpode decàpode, és a dir que té 10 braços, que viu al fons d’aigües poc profundes de sorra o sediments on s’enterra parcialment. Pot habitar en zones a prop de la costa fins als 150 m. El seu cos és pla i té forma ovalada. Té una closca que es diu sipió calcària i que està coberta totalment pel seu cos. Els seus braços estan distribuïts en 4 parells al voltant de la boca i tenen moltes ventoses a la seva cara interna que serveixen per capturar a les seves preses. 

Es mou gràcies a unes aletes que envolten el seu cos, però també cobreixen grans distàncies a gran velocitat emetent un raig d’aigua a pressió a través d’una obertura corporal que tenen darrere del cap. Aquest mateix forat els hi serveix per escopir un raig de tinta per eludir els enemics. La sípia s’alimenta de peixos, mol·lusc i crustacis com crancs i gambetes. 

Com CUINAR-LA

La sípia, el calamar, la pota… és a dir, tota la família de cefalòpodes només es poden cuinar ràpidament o en coccions llargues. Quan es cuinen ràpidament a foc fort, s’evita que les fibres musculars es posin dures. Només uns minuts seran suficients perquè ens les puguem menjar ben tendres i cruixents. Però si ens passem en la cocció, la sípia estarà dura ja que les fibres de col·lagen es contreuen, provocant una pèrdua d’humitat de les fibres musculars. Quan cuinem sípia no hi ha terme mitjà. Amb una cocció lenta i suau (mínim 25 minuts) aconseguim que el col·lagen que es contrau es torni gelatinós, donant pas a una textura molt suau. Abans de fer una cocció llarga és millor fer una cocció curta a foc molt fort i després afluixar i deixar que cogui mínim 25 minuts. 

Els nutrients que aporta la sípia són equiparables als de la carn de vedella per la seva aportació de proteïnes. A més, el seu baix contingut en greixos, fa que sigui molt recomanable en dietes saludables.